“600.000” son los parados en Catalunya, “22” es el número de desahucios diarios en Cataluña, nuestra juventud con el nivel más alto de formación sin expectativas de empleo. Son el resultado de unas políticas erráticas mal llamadas progresistas.

El gobierno central como el tripartito se embaucaron en falacias y proyectos sociales inalcanzables tratando de transmitir una sensación de normalidad absolutamente irreal. Han gestionando a ciegas de forma irresponsable y de espaldas al resto de los ciudadanos y en de nuestras advertencias desde el 2007 que anunciabamos lo que nos podía ocurrir. Cuando se despilfarra por lo general
se termina recortando o dejando de pagar, y ambas soluciones son malas.

Pero los parados son nuestros vecinos, familiares y nosotros mismos, donde cada día muchos comerciantes levantan sus persianas con incertidumbre o “en traspaso”, donde muchos establecimientos ya no abren, donde nuestros jóvenes ven como sus aspiraciones quedan en frustraciones, donde las cuentas municipales dan déficit y la deuda alcanza los 24 millones de euros. Nos preocupa que el maquillaje tape las deficiencias en los servicios sociales y la realidad.

Seguramente algunos nos tratarán de alarmistas, pero nosotros ofrecemos una “revolución”, la revolución de la normalidad, donde las leyes se cumplan, se defienda la vida, la libertad de educación, creemos en el esfuerzo y en el trabajo. Por eso el 20-N, empieza el cambio.

20-N, COMENÇA EL CANVI

“600.000” són els aturats a
Catalunya, “22” és el nombre
de desnonaments diaris a Catalunya,
la nostra joventut amb el nivell més
alt de formació sense expectatives
d'ocupació. Són el resultat
d'unes polítiques erràtiques mal
cridades progressistes.
El govern central com el tripartit
es van engalipar en fal·làcies
i projectes socials inassolibles
tractant de transmetre una sensació
de normalitat absolutament
irreal. Han gestionant a cegues
de forma irresponsable i d'esquena a la
resta dels ciutadans
i en dels nostres advertiments
des del 2007 que *anunciabamos
el que ens podia ocórrer. Quan
es balafia en general
s'acaba retallant o deixant
de pagar, i ambdues solucions són
dolentes.
Però els aturats són els nostres veïns,
familiars i nosaltres mateixos,
on cada dia molts comerciants
aixequen les seves persianes
amb incertesa o “en traspàs”,
on molts establiments
ja no obren, on els nostres
joves veuen com les seves aspiracions
queden en frustracions, on
els comptes municipals donen
dèficit i el deute aconsegueix els 24
milions d'euros. Ens preocupa
que el maquillatge tapi les deficiències
en els serveis socials
i la realitat.
Segurament alguns ens tractaran
d'alarmistes, però nosaltres
oferim una “revolució”, la revolució
de la normalitat, on
les lleis es compleixin, es defensi
la vida, la llibertat d'educació,
creiem en l'esforç i en el treball.
Per això el 20-N, comença el canvi.